Un segle sense Rubén Darío. El recordam amb una caricatura seva pintada pel propi Mario i un fragment de "La ciudad desvanecida" on es fa referència a tal dia com avui ara fa 100 anys.
"En el muelle de Barcelona dos mallorquines, en representación de todos los que en la Isla le amaban y admiraban, le vieron partir con el corazón oprimido, con la certeza de que aquélla era la última despedida.
En efecto, al poco tiempo, moría el Poeta en su patria, Nicaragua.
Mallorca fue una magnífica inspiradora de la obra inmortal de Rubén Darío.
El monumento que el Poeta tiene ahora en el Paseo de Sagrera de Palma es un justo homenaje del pueblo mallorquín a uno de sus más esclarecidos cantores"
#RubénDarío #MarioVerdaguer #LaCiudadDesvanecida.
sábado, 6 de febrero de 2016
miércoles, 3 de febrero de 2016
La casa de los poetas. Quadre de Rusiñol.
Mirau quin tresor ens han descobert des de Trescant per Palma! Una pintura de Rusiñol del jardí de "La casa de los Poetas". Per ella hi desfilaven els joves intel·lectuals de l’època, a més dels "fundadors" Antoni Gelabert i Mario, hi passaren Ruben Dario, Enrique Granados, Santiago Rusiñol, José Singala, Baltasar Samper... Al principi tenien la clau tres però al final la tenien amagada a un lloc del jardí on tots sabien i així cada un hi anava quan trobava.
lunes, 1 de febrero de 2016
"La pintora sense rostre"
Un plaer acabar aquest dilluns amb el documental de Cinètica “La pintora sense rostre” dedicat a Pilar Montaner emès per @ib3tv a #LHoraD Pilar Montaner i Juan Sureda, grans amics de Mario Verdaguer, són citats en nombroses ocasions a "La ciudad desvanecida" així com Mario ho és en aquest documental.
jueves, 23 de julio de 2015
Recompenses.
És un honor que l'homenatge que férem a Mario Verdaguer hagi servit d'impuls per un escriptor en potència que prefereix seguir en l'anonimat a escriure la seva primera obra. Moltes gràcies per les paraules al pròleg, són les recompenses que ens agraden. Sort i endavant!
sábado, 13 de junio de 2015
130 aniversari del naixement de Marlo Verdaguer.
Avui fa 130 anys que vengué al món al número 52 del Carrer Isabel II de Maó Mario Verdaguer! gràcies per ajudar-nos a mantenir viu el seu record i la seva obra, esperam que així sigui molts d'anys més.
miércoles, 10 de junio de 2015
Mario Verdaguer a "El ecuador de Ulises" de Roser Amills.
Avui hem assistit a la presentació de "El ecuador de Ulises" de Roser Amills a Los oficios terrestres un espai ben especial i un clima fantàstic! Moltes gràcies per les paraules que heu dedicat a Mario Verdaguer. Un plaer!
jueves, 28 de mayo de 2015
En el Ángelus de la tarde, el llibre de poesia de Mario Verdaguer.
“Comencé
a estudiar preparatorio, pero los libros de texto andaban mezclados con poemas
y poesías. Al tomo pesadote e indigesto de Filosofía Fundamental, oponía yo en
secreto los versos de los parnasianos franceses. Por contraste sentía que mi
pasión por la literatura iba en aumento. Me asustaba la perspectiva de que tras
cinco años de estudiode la carrera , me esperaba un despacho y una vida de
sujeción como la de mi tío Narciso,
y a mi me horrorizaba. Para consolarme del infortunio que me aguardaba
decidí alternar el estudio con la literatura. Escribía versos y más versos, y
los iba metiendo en el fondo de un cajón di mi mesa, creyendo que allí nadie
había de encontrarlos. Pero un día mi buen padre los descubrió y, después de
leerlos, me llamó para decirme una cosa sorprendente: - Si quieres, podemos
publicar todo esto en forma de libro.
Yo me lo
miré atónito y el sonrió. Movido indudablemente por el afecto paternal los
había encontrado buenos. Él era catedrático de Retórica y Poética, entendido
por lo tanto en la materia. (...)
Esas rimas habían nacido casi todas en la soledad de mi cuarto, sentado ante mi
mesa, de cara a la pared que yo contemplaba fijamente para ver si llegaba por
algún sitio la inspiración.”
Els poemes estan inspirats en els de Ruben
Darío, Verlaine, Baudelaire, Antero de Quental... fins i tot el mateix títol del llibre
evoca el d’un llibre de Francis James. De totes les cartes de felicitació que rebria d'aquest primer llibre, serien les de Joan Alcover i l’Arxiduc
Lluís Salvador d’Austria les que li produirien més satisfacció.
Al voltant dels any 50 escriuria:
"Ahora En el ángelus por la tarde reposa olvidado en la fosa común de los libros que no han tenido suficiente fuerza para abrirse camino y perdurar en el tiempo."
Avui gràcies a l'Ateneíllo de l'Hospitalet sortiran d'aquest oblit i alguns d'ells seran presents a ja JAM poètica
que han preparat.
Moltes gràcies!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)







