Mario Verdaguer Travesí
El 13 de juny del 1885 neix Mario
Verdaguer a Maó. Son pare era Magí Verdaguer i Callís, catedràtic de
Llatí, escriptor i poeta, natural de Vic, cosí de Jacint Verdaguer , i sa
mare, Isabel de Travesí Guàrdia, neboda del Dr. Josep Miquel Guàrdia,
il·lustre metge i filòleg d’origen menorquí que es va formar i va viure a
París.
Els primers anys de la vida de
Mario Verdaguer estaran marcats pels constants canvis de ciutat amb motiu de
les destinacions de son pare. Des del 1887 fins al 1892 passaran per Segòvia,
Logronyo, Tarragona i Barcelona. La família
s’instal·la definitivament a Palma l’any 1893, on Magí pren possessió de
la Càtedra de Retòrica i Poètica que li ha estat concedida a l’Institut
d’aquesta ciutat.
1902-1912: etapa de la seva “daurada joventut”
L’any 1902 acaba el batxillerat.
Començarà a estudiar Dret sense gaire entusiasme i alternarà aquests estudis
amb els de Filosofia i Lletres i Magisteri, sense gaires avanços. Per contra,
el seu interès per la literatura anirà en augment.
Animat per son pare publica el
seu primer llibre, En
el Ángelus de la tarde (1908). No va tenir èxit de venda però li
va valer algunes cartes de felicitació, entre les quals cal destacar la de
l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i la del poeta Joan Alcover. A més, el posa
en contacte amb escriptors i artistes locals, amb els qual formarà la coneguda
com a Casa de los Poetas.
El 1910 guanya el Premi Comte de
Sallent als Jocs Florals de Palma.
Barcelona (1912-1940)
Es trasllada a Barcelona i entra
a formar part de la redacció de Las
Noticias. En aquesta ciutat acaba la carrera de Dret. Entra a formar part
de la redacció d’El Día Gráfico.
Contreu matrimoni amb Concepció
Noguera Riutord, neboda del compositor mallorquí Antoni Noguera, figura
destacada al món musical de l’època. D’aquest matrimoni havien de néixer quatre
fills: Magí, que va morir prematurament, un altre Magí, Alícia i
Mario.
De la mà de Miquel dels Sant
Oliver entra a La Vanguardia, on treballarà els
pròxims 25 anys. Comença com a secretari personal del director i a la secció
d’estranger. Poc a poc va firmant alguns articles però no serà fins al 1920
quan passarà a tenir contracte fix. Amb Gaziel com a director, passarà a la
secció crítica literària.
Els anys de la Guerra Civil seran molt durs a
nivell personal i suposaran un truncament de la seva trajectòria literària. El
seu fill Magí, mobilitzat per l’Exèrcit republicà, va desaparèixer al front i
el 4 d’abril del 1939 va ser detingut a La Vanguardia i se li va obrir una “causa de depuración
de faltas”. Va passar 9 mesos a presó i, sense delictes pels quals ser
encausat, es va arxivar la causa el 16 de novembre.
Palma (1940-1958)
Sense notícies del seu fill i en la situació en
que esta decideixen tornar a Mallorca cercant un poc de pau interior, no com
una curta estada sinó de forma permanent. A partir d’aquest moment s’instal·la
al carrer de Fra Juníper Serra, a Son Armadans.
Comença a treballar a la companyia Mare Nostrum
com a secretari del director Joan Pallicer.
L’any 1945 mor la seva dona de manera sobtada i li
diagnostiquen Parkinson, fet que dificultarà la seva tornada a la vida
literària. Són anys de profund pessimisme
Gràcies a l’ajuda de la seva segona esposa, Carme
Llompart ,que li farà de secretària i escriurà tot quan ell li dicta, reactiva
la vida literària. Aquesta època està marcada pels llibres de memòries.
Sarrià (1958-1963)
El desarrelament
de Palma el mata i el record de Catalunya l’entristeix. La seva incurable
nostàlgia de Barcelona farà que torni a la ciutat comtal, on viu els seus darrers
anys en una caseta situada en un racó de Sarrià, amb la seva dona i el seu fill
Mario. (La seva filla Alicia, casada ja i mare de cinc fills, es queda a la
illa.)
El seu article
autobiogràfic “La Luz
Recobrada”, publicat a La
Vanguardia l’any 1961, obtindrà el 2n Premi atorgat per la Croada de Protecció Ocular
i el Premi Provincial de Barcelona.
L’Ajuntament de Maó acorda nomenar-lo Fill
Il·lustre i donar el seu nom a un carrer de la ciutat. El 9 de setembre de 1961
es durà a terme a l’Ajuntament de Maó, en un acte solemne, la col·locació a la Galeria de Menorquins
Il·lustres del seu retrat, obra del pintor González Carbonell, donat
pel pròcer menorquí Dr. Fernando Rubió i Tudurí.
El 7 de novembre
de 1963 mor a Barcelona, a la primera hora de la matinada, als 78 anys d’edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario